Santa Misa de Ordenación episcopal

Alocución de
Mons. D. ENRIQUE BENAVENT VIDAL
Obispo titular de Rotdon y auxiliar de Valencia

enrique_benavent_ordenacion

S.I. Catedral Basílica de Santa María, Valencia
Sábado 8 de enero de 2005

Excmo. y Rvdmo. Sr. Arzobispo.
Estimados hermanos en el episcopado.
Sr. Secretario de la Conferencia Episcopal Española.
Queridos sacerdotes y seminaristas, religiosas, religioso y personas consagradas.
Sr. Conseller y Autoridades.
Hermanos todos en el Señor.
Bona gent.

1. ACCIÓ DE GRÀCIES A DÉU

Cada dia, en la celebració de l’Eucaristia, el sacerdot proclama que allò verdaderament just i necessari és que donem gràcies a Déu sempre i en tot lloc. En esta acció de gràcies està també la nostra salvació. Les meues primeres paraules volen ser expressió d’esta gratitud a Déu per tants dons que he rebut d’Ell al llarg de la meua vida, a través de la meua família i de l’Església, que és per a mi, també, una verdadera familia.

En l’entrega desinteressada, generosa, sacrificada i callada dels meus pares per mi i pels meus germans he vist sempre un signe de l’amor de Déu. En el seu recolzament a la meua vocació sacerdotal he trobat sempre un estímul per a seguir al Senyor. Mai trobaré les paraules adequades per a agrair a Déu tot el que m’ha anat donant i ensenyant en la meua casa paterna i en la relació amb els meus germans.

De l’Església he rebut molt més del que jo puga donar-li en l’entrega de la meua vida. En la parròquia de Quatretonda vaig ser iniciat en els misteris de la fe i de la vida cristiana; en els anys de formació en el Seminari es van sembrar en mi les actituds humanes i espirituals que em capacitarien per a l’exercici del ministeri; en la Facultat de Teologia vaig rebre la formació teològica necessària per al sacerdoci.

Fa poc més de 22 anys vaig rebre el do del ministeri sacerdotal.

Han sigut uns anys rics en vivències: en la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi, en el Seminari, en la Facultat de Teologia, en el Centre Diocesà de Vocacions, en el Col•legi Major de Sant Joan de Ribera de Burjassot i en alguns treballs més circumstancials, com el servici que vaig prestar durant uns mesos a les parròquies de Barxeta i Lloc Nou d’en Fenollet. De tots estos llocs heu vingut a participar en esta celebració. Gràcies per la vostra presència.

Crec que en tots estos treballs m’he sentit un sacerdot feliç, reconciliat amb el meu ministeri i content amb la meua vocació. En tot moment he pogut experimentar la veritat que contenen les paraules del Senyor: «Tot aquell que haja deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o hisenda pel meu nom, rebrà el cent per un» (Mt 19,29). Al llarg d’estos 22 anys de vida sacerdotal he comprovat que el Senyor m’ha donat molt més del que jo haja pogut donar-li a Ell, que el que he rebut de les comunitats i persones a qui he dedicat la meua vida és molt més que el que haja pogut donar-los.

En veritat és just i necessari que et done gràcies, Senyor, sempre i en tot lloc. Per això, et demane que no sols les meues paraules, sinó tota la meua vida, siga una alabança joiosa i alegre en el teu honor.

2. UNA NOVA MISSIÓ

Hui he rebut una nova missió al servici de l’Església, se m’ha conferit el ministeri episcopal. Vull agrair la confiança que el Sant Pare, del qui ja vaig rebre el ministeri sacerdotal, ha manifestat cap a la meua persona. Este ministeri suposa per a mi una nova responsabilitat per a l’edificació del Poble de Déu en la nostra església diocesana de València en comunió plena d’acció i de intenció amb el nostre Arquebisbe Agustí. En este moment de la meua vida, sóc conscient que, encara que he rebut jo el ministeri, no l’he rebut per a mi; que, si bé el ministeri se m’ha donat a mi, no se m’ha donat per a mi.

El que hui he rebut no em pertany, sinó que pertany a l’Església; no se m’ha donat per al meu profit sinó per a la construcció de l’Església. Pregueu al Senyor per mi, per a que l’exercici del meu ministeri contribuïsca a l’edificació de la comunitat cristiana com a comunitat de fe, esperança i caritat.

Sóc conscient de la grandesa del ministeri rebut i de la grandesa de la responsabilitat que he assumit davant de Déu i davant de tota la comunitat cristiana. En estos moments, en els que la meua persona es veu rodejada de tants honors, no vull perdre de vista que el més important és la responsabilitat que assumisc i la missió a la que Déu m’ha cridat.

3. AMORIS OFFICIUM

San Agustín ha sintetizado el contenido de esta misión en dos palabras. Para él, el ministerio episcopal es un amoris officium, un servicio de amor.

Un oficio de amor, en primer lugar, a Jesucristo. El Señor, después de su resurrección, le preguntó a Pedro por tres veces si le amaba. Al confesar su amor a Jesús, Pedro recibió de Él la misión de apacentar sus ovejas. «Apacentar es un testimonio de amor», dice San Gregorio Magno en su Regla pastoral. Al aceptar el ministerio episcopal, quiero decirle al Señor que le amo y que estoy dispuesto a seguirle donde Él quiera, que si mi persona ya le pertenecía por el ministerio sacerdotal, ahora puede disponer más de mí. Para mí esto supone una entrega más plena al Señor.

El ministerio es un oficio de amor, en segundo lugar, hacia la comunidad cristiana. A partir de este momento, me debo totalmente al Pueblo de Dios. Por ello, en comunión con la enseñanza en la exhortación apostólica Pastores gregis del Papa Juan Pablo II, quiero que la caridad pastoral sea el alma de mi ministerio episcopal.

Para mí, vivir el ministerio desde la caridad pastoral significa que no me considero mejor o superior a ninguno de los miembros del Pueblo de Dios, sino que me siento cristiano entre los cristianos y servidor de todos. En la relación con las distintas comunidades cristianas no debo estar pendiente de sus carencias en la vida de fe, o juzgarlas por lo que les falta, sino que estoy llamado a dar gracias a Dios por la vida cristiana que haya en ellas, y a caminar juntos, progresando en la vivencia del Evangelio.

La caridad pastoral me llevará a vivir el ministerio desde el perdón y la misericordia, porque también yo me siento necesitado del perdón y de la misericordia de Dios y de los cristianos.

Vivir el ministerio desde la caridad pastoral me debe llevar a no olvidar que el evangelio sólo se puede anunciar evangélicamente, y a intentar acercarme a todas las personas que viven bajo el signo del sufrimiento, de la marginación o de la pobreza, presentándoles a Cristo como aquel que puede abrir horizontes de esperanza en sus vidas.

El signo de la caridad pastoral del Obispo es, también, la oración por su pueblo. En la liturgia de la fiesta de los obispos se afirma que el pastor que ama a sus hermanos es el que ora mucho por su pueblo.

El ministerio es, también, un oficio de amor a todos los hombres, a los no creyentes y a todos los que no han tenido la oportunidad de conocer al Señor. Dios puede conducirles a Cristo por caminos que sólo Él conoce. Como pastor estoy llamado a orar por todos, porque Dios quiere que todos los hombres se salven y lleguen al conocimiento de la verdad, estoy obligado a manifestar con mi vida esta voluntad de salvación de Dios.

4. EXIGENCIA PERSONAL

Al comenzar mi ministerio episcopal no quiero olvidar que lo más importante no será lo que haga, sino lo que estoy llamado a ser; que la verdad de mi vida debe responder al contenido de mi misión. El Obispo está llamado a purificarse para purificar, a dejarse instruir por la sabiduría para poder instruir a los demás, a convertirse primero en luz para después iluminar, a acercarse a Dios para conducir a otros a Él, a ser santo para poder santificar.

De este modo, se reflejará en mi vida la imagen del Buen Pastor que vive la «constancia en la fe, el amor en la pureza, la sinceridad en la paz»; que está siempre dispuesto «para evangelizar la paz y el bien de Dios»; que quiere que su ministerio sea de «reconciliación en palabras y obras», que su predicación no sea una «persuasión por la sabiduría humana, sino la prueba por el espíritu y la virtud», que no desea emplear la potestad que le confiere la Iglesia para la propia gloria «ni para destrucción, sino para edificación». Estos son los deseos que expresaba el Beato Juan XXIII cuando se preparaba Monseñor Benavent durante la alocución de acción de gracias para su ordenación episcopal y que yo quiero hacer míos el día de hoy.

5. CONFIANÇA EN EL SENYOR

Igual que Sant Pau, sóc conscient que «per nosaltres mateixos no som capaços d’atribuir-nos cap cosa com a pròpia nostra, sinó que la nostra capacitat ve de Déu» (2 Cor 3, 5) i que «portem este tresor en recipients de fang per a que aparega que una força tan extraordinària és de Déu i no de nosaltres» (2 Cor 4, 7). Davant de la grandesa d’este ministeri em sent, com se sentia el Papa Joan XXIII, «miserable i ple de defectes», per la qual cosa este no ha de ser per a mi ocasió d’orgull, sinó un «motiu per a ser sempre humil».

Per això, vull posar-me en les mans de Déu, abandonar-me confiadament a Ell, que cuida amb amor de tots els seus fills, i deixar-me conduir, en tot moment, per la seua voluntat. Em sent tranquil davall la mirada amorosa de Maria, la Mare de Déu a la que ací en València invoquem amb el dolç títol de Mare dels Desamparats. Ella, al peu de la creu, va rebre del seu Fill la missió d’acollir i cuidar amb amor de mare al deixeble estimat i, amb ell, a tots els deixebles i amics del seu Fill. Després de l’Ascensió la trobarem pregant amb els Apòstols i pregant per ells en l’espera de l’Esperit. A ella li demane que intercedisca per mi davant del seu Fill i que m’ajude a viure el meu ministeri dient en tot moment a Déu: «Faça’s en mi segons la vostra paraula», per a que, quan haja de presentar-me davant del Senyor, puga dir: «Sóc un pobre servent. He fet el que havia de fer.»

Pose el meu ministeri davall la protecció dels Sants Pastors, especialment d’aquells que han regit la nostra Església. Que l’Esperit Sant infonga en el meu cor la caritat de Sant Tomàs de Villanueva, i l’amor a l’Eucaristia, font de tota caritat pastoral, que va viure Sant Joan de Ribera. Que encoratjat pel seu exemple, i sostingut per la seua intercessió, puga arribar un dia a gaudir del premi al que Déu em crida en Crist Jesús, Senyor nostre. Amén.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s